Festa Major Santa Creu

 I. EL CANVI DE DATA DE LA FESTA MAJOR

''[...]

El ayuntamiento del pueblo, y las casas más principales del término, en consideración a que por lo cálido del terreno las vendimias deben recogerse en este tiempo, y para no perderlas, todos los dueños de las propiedades descuidan fácilmente la Fiesta Mayor, y la Santa Cruz no tiene el culto que le corresponde, han deliberado entre sí hacer la fiesta aquella todos los años en el día dieciséis de julio, día que la iglesia solemniza el Triunfo de la Santa Cruz.

[...]

Fdo: Juan Bautista Torres, cura párroco.

Barcelona, 11 de setiembre de 1787 ''

A causa de la realitat social dels calafellencs de l'època, es decideix fer un canvi de data de la Festa Major: passar del dia 14 de setembre (Festa de l'Exaltació de la Santa Creu) al dia 16 de Juliol (Festa del Triomf de la Santa Creu). 

El Triomf de la Santa Creu recorda el 16 de juliol de 1212 que els Reis de Castella, Alfons VIII, el de Catalunya - Aragó, Pere II i el de Navarra, Sanç VII, vencien els Almohades, fet conegut com Las Navas de Tolosa. Aquesta victòria fou tan important dins la història peninsular que entrà a la litúrgia amb el nom del Triomf de la Santa Creu.

Programa de la Festa Major, 1947

Arxiu Local de Calafell

El nucli del poble sempre ha estat sota la protecció de la Santa Creu - n'és la titular d'ambdues esglésies del poble - entre els anys 1917 i 1924 es documenta com a inventari de la Parròquia la Veracreu amb l'Autèntica: un document que acredita que l'estella que correspon a la Creu on va morir Jesús. Aquesta relíquia (que després de la Guerra va desaparèixer i tornà l'any 48 al nostre municipi) era la que solemnement processionava pels carrers de Calafell a les processons que posteriorment es realitzaren per la Festa Major.

Programa de la Festa Major, 1954

Arxiu Local de Calafell

II.  LA SANTA CREU I LA MARE DE DÉU DEL CARME 

La importància d'aquesta festa, i el motiu de la Festa Major del poble, en un context més actual s'ha anat diluint per una devoció marinera a la Mare de Déu del Carme, promogut uns segles enrere en l'àmbit general per l'almirall mallorquí Antoni Barceló, i a casa nostra, pel benifet concedit a Mn. Ramon Badia, que residí a Calafell del juliol al setembre de 1918 on la seva missió era fomentar el culte a la Mare de Déu del Carme, entre d'altres. Actualment és un fet que molts calafellencs/es creguin que el motiu de la festa major és aquesta devoció mariana. Però, és ben bé així? La veritat és que no. 

Cal tenir en compte que en els temps que es va fer el canvi de patrocini, el patró dels pescadors era més aviat Sant Telm (o Sant Elm), les barques es construïen a dalt el poble, els pescadors s'encomanaven a la Mare de Déu de la Cova i va haver de passar més de 100 anys des del canvi de data de la festa perquè la Mare de Déu del Carme tingués un altar a la Parròquia del poble (1888) actualment no hi ha cap imatge ni altar ni es venera durant l'Ofici de Festa Major.

Any 1952, programa de Festa Major. La processó marinera a la Mare de Déu del Carme com a Patrona de la Marina, no del poble. Arxiu local de Calafell. 

D'altra banda, sí que es pot dir, que ''Carme'' és dels noms més populars entre les calafellenques de la via cap amunt, fet que denota, que la devoció popular envers aquesta verge està més que consolidada. Aquesta confusió social es pot trobar en programes d'actes de Festa Major organitzats per entitats o comissions de festes. Al final a través dels programes també es pot conèixer els canvis o realitats socials d'una població, però el cas és que un patrocini oficial d'una festa no és intermitent, i el que sempre ha estat invariable al temps, és la protecció de Calafell sota la Santa Creu.

Any 1952, programa de Festa Major. Processó de les Relíquies de la Vera Creu el 16 de juliol al poble, dia central de la Festa. Arxiu Local de Calafell.

III. EL PA BENEÏT

Aquest costum que encara perdura a les nostres festes majors, tot i que no de forma ininterrompuda, ja existia l'any 1869 donat que a l'estat de comptes trobem la partida: ''per l'Ofici i les coques del dia de la festa, 30 rals'' i l'any següent dirà: ''per l'Ofici i el pa beneït, 30 rals''. 

Parelles de Pa Beneït a Calafell.

Arxiu Municipal de Calafell.

Aquest ritu era un signe de comunió o fraternitat entre els qui participaven als actes i els qui no podien assistir-hi.

En temps de Mn. Segimon (entre els anys 1866-1870) les despesses que havien anat a càrrec de la Parròquia - o de la confraria - desapareixen, i per tant, la compra de coques va anar a mans del poble, com fins avui dia.

2024, Benedicció de les coques de Pa Beneït en acabar l'Ofici de Festa Major.

Joan Grífols

Forma part del ritual festiu del 16 de juliol, en acabar l'Ofici de Festa Major es beneeixen les coques dolces i es passegen alegrament en parella pels carrers del poble. La indumentària per les noies és de pinta i mantellina i clavell al pit. Els nois es muden i es posen un clavell al pit.

De la interpretació del seu significat n'hi ha molts: el més popular ve relacionat amb un ritual pagès de beneir la farina vella (amb la que es feien les coques) per tenir bones collites. També es pot relacionar amb rituals religiosos de benedicció del pa i repartiment d'aquest entre les diferents comunitats.

Fonts: 94 anelles, Mn. Isidre Torramadé, 200 aniversari Parròquia de la Santa Creu, Anna Romeu Baylach.